Autors occitans
Eths encontres setmanèrs ena Maison dera Paraula que son eth parat de marejar-se, estudiar era lenca occitana a travèrs tèxtes deth Lavedan, de Gasconha mès autanplan de tots autes parçans d'Occitania.
Augan qu'èm causit de seguir eth hiu deras "Fablas", ar'imitacion d'Esòpe o de La Fontaine, o en referéncia ad aqueth patrimòni que vam ara descobrida d'un pam dera literatura occitana.
Jan Loís de Lacontra
1809-1889
Vajut en Argelèrs de Lavedan, qu’entrè en seminari de Sent-Per de Bigòrra. Successivaments professor de filosofia, clèrc, grafièr a Clarac-Nai, associat a un lenhassèr, que’u trobam a Pau en 1867 coma limonadèr e comerciau.
Musician, que d’ei un gran amic deths ausèths de qui va escotar peths bòscs. Poèta bohèmi, qu’a ua vita e ua òbra mercadas pera fantasia e per ua libertat de compausicion. Que sembla aver passat ua part dera vita a debitar eras suas òbras peths marcats e a contar fablas en tocant dera flaüta. Atau que’u coneishó Simin Palay.
En 1870, que publiquè a Dacs « U reclam de mountanhe », ua òbra màger hèita de duas partidas :
- « Los herums », recuelh de 70 fablas
- « D’Espourii a Sent-Sabii. Pastorale philarmonique en trois actes. Musique avec accompagnement de lyre ou de piano. » Er’òbra que presenta 35 intervencions cantadas en comptant eras 9 qui atribueish a Desporrin. Era Pastorala qu’ei ua mescla de genres dramatic, eroïc o comic, qui hèn der’òbra ua opereta.
Mes tard, Jan Loís Lacontra qu’editarà sèt còps « Poésies béarnaises ».
Era Pastorala « D’Espourii a Sent-Sabii » qu’estè creada per monde dera Hestejada de Bigòrra e jogada peth premèr còp en Ibòs en 1991.
D’après era notícia biografica de « Montjòia – Antologia de tèxtes gascons pirenencs » Transmetem-Pescalua
Qu'èm tribalhat augan era Fabla : Lo gat, lo renard, lo lop e los cans de caça